28/01/2020

Lluitant contra el malbaratament d’aliments!

Qui són els “Espigoladors” i com lluiten contra el malbaratament d’aliments?

A nivell mundial, la FAO estima que cada any, aproximadament un terç de tots els aliments produïts pel consum humà es perden o es malgasten. Canviar la forma en què produïm i consumim aliments és clau per aconseguir els ODS. De fet, l’Objectiu 12 “Producció i consum responsable” inclou entre els seus objectius “reduir a la meitat el malbaratament d’aliments per càpita mundial en la venda al detall i a nivell dels consumidors i reduir les pèrdues d’aliments en les cadenes de producció i subministrament “.

La bona notícia és que el canvi ja està en marxa: hi ha cada vegada més iniciatives arreu del món dedicades a canviar aquesta situació!

I encara que l’objectiu pot semblar ambiciós, el cas de països com Dinamarca que en 5 anys van aconseguir reduir el seu malbaratament d’aliments en un 25% ens dóna l’esperança que sigui POSSIBLE.

Avui presentarem el treball inspirador desenvolupat per la fundació catalana Espigoladors.

Espigoladors és una entitat sense ànim de lucre creada el 2014 que lluita contra el malbaratament d’aliments. El seu treball es basa en els principis de l’economia circular, un nou paradigma que trenca amb el model tradicional d’economia lineal en maximitzar l’ús dels recursos i minimitzar la generació de residus inutilitzables.

La intenció de Espigoladors és recuperar i dignificar l’activitat “d’espigolar”, una pràctica antiga que consisteix en la collita i recol·lecció, a través d’un acord amb l’agricultor, de fruites i verdures que es descarten de mercat comercial a causa de la producció excedent, disminució de vendes o qüestions estètiques. Per a això, organitzen recol·leccions d’aliments (que no es poden vendre) directament al camp i els distribueixen a entitats socials per a proporcionar accés a aliments saludables a persones en situacions vulnerables.

També desenvolupen productes alimentaris sostenibles a partir de l’excedent recol·lectat a la seva cuina central al Prat de Llobregat, on ofereixen oportunitats de treball i capacitació a persones en risc d’exclusió social. A més, els Espigoladors també desenvolupen tallers, cursos, capacitacions, projectes educatius i activitats per crear consciència sobre el tema.

Alba Cánovas va compartir generosament amb els participants d’MAIA una mica de la visió i de la feina inspiradora de la Fundació Espigoladors. No et perdis aquesta breu entrevista amb ella (subtítols disponibles en Anglès i Castellà):

21/01/2020

Què és “Futures Literacy”?

Quan decidim portar un paraigua al matí perquè creiem que plourà més tard i no volem mullar-nos, estem fent servir el futur per prendre decisions en el present. De manera similar, l’Agenda 2030, que conté els 17 ODS, no és més que un pla compartit per a un futur pròsper per a les persones i el planeta. Per tant, és la imatge creada d’un futur desitjat el que està modelant les nostres accions i opcions en el present. O al menys hauria de ser així.

Futures Literacy (o coneixement de futurs) és la capacitat d’identificar i entendre aquests mecanismes d’anticipació i utilitzar-los al nostre favor per innovar en el present.

Des de 2013, el Futures Literacy es difon a nivell internacional a través de la metodologia Futures Literacy Labs (FLL), desenvolupada pel professor Riel Miller, cap de prospectiva de la UNESCO. En els FLL es busca analitzar com les persones utilitzen suposicions anticipatòries per crear diferents imatges de el futur, destacant com aquestes afecten les percepcions i decisions de les persones en el present.

La comprensió de com aquestes idees i imatges de futur influeixen en la manera amb què les persones actuen en el present és clau per a la innovació.

Així que, al contrari del que es pot suposar, l’objecte d’investigació de Futures Literacy no són prediccions de futur, sinó la pluralitat d’idees i imatges que les persones tenen a respecte de el futur. És també una manera d'”alliberar el futur”, de canviar aspectes de la nostra societat que es mantenen i es repeteixen constantment basats en imatges normatives del futur.

Només qüestionant i deconstruint les nostres suposicions sobre el futur podrem imaginar i crear futurs realment disruptius!

Els experts en innovació Alexandre Fernandes i Rámila Zadeh han conduït un taller amb els i les participants de el programa MAIA en el què van utilitzar la metodologia Futures Literacy Lab.

Mira aquesta breu entrevista que vam fer amb la Ramila:

17/01/2020

El poder de la natura

Preservar els entorns naturals i canviar la relació d’explotació de la humanitat amb el medi ambient és clau per assolir els Objectius del Desenvolupament Sostenible. Es parla molt sobre l’impacte positiu de preservar la natura sobre la vida i el clima a la Terra. A nivell mundial, la pèrdua i la degradació dels hàbitats naturals amenacen els recursos naturals, la supervivència de les espècies i el complex equilibri del planeta.

Recentment s’ha afegit un nou factor per comprendre i promoure la importància de la natura. Es tracta dels beneficis per a la salut i el benestar individual proporcionats pel contacte directe amb la natura. El tema va atraure l’atenció dels mitjans durant el 2019 quan la Facultat de Medicina de la Universitat d’Exeter va publicar una investigació que va mostrar que les persones que passen unes dues hores o més per setmana a la natura eren significativament més propenses a tenir una bona salut i satisfacció amb la vida.

La investigació es va realitzar a quasi 20.000 persones i els resultats van ser consistents entre el diferents grups clau. La millora de la salut i el benestar detectada va ser comparable a la derivada de l’exercici físic diari recomanat, per exemple. L’estudi suggereix que l’exposició setmanal a la natura aviat es podria convertir en una “recepta social” oficial.

Al Japó, el Dr. Qing Li, autor de llibre Shinrin-Yoku: The Art and Science of Forest Bathing, va trobar resultats similars. En aquell país, la pràctica del Shinrin-yoku (“Bany de bosc”) s’ha incorporat a un programa nacional de salut des de 1982, després que les investigacions relacionessin passar un temps en entorns naturals amb la reducció de la pressió arterial, dels nivells de cortisol i amb la millora de la concentració i la memòria.

Aquest impacte positiu sembla ser més evident quan es considera el desenvolupament de nens i nenes. Richard Louv, cofundador de Children and Nature Network, va instaurar el terme “trastorn per dèficit de natura” el 2005. Encara que no és un diagnòstic mèdic, l’autor utilitza el terme per emfatitzar els costos de criar els nens i nenes privats d’experimentar amb la natura, relacionant-lo amb les altes taxes actuals d’obesitat infantil, estrès, trastorns d’aprenentatge, hiperactivitat, fatiga crònica i depressió. A més a més, suggereix que el dèficit de natura podria debilitar el coneixement sobre la natura i la seva cura.

De fet, passar temps a la natura sembla ser crucial pel desenvolupament de la consciència ambiental. En poques paraules: tant infants com adults tenen menys probabilitats de preocupar-se o protegir el que no coneixen ni valoren. És per això que és tan important que totes les persones experimentin “el poder de la natura”, per respectar-la i protegir-la (com ho afirma Vincent Stanley, director de Patagonia en aquest llibre, publicat per la mateixa marca).

Les persones que experimenten la natura, es connecten més amb la natura, sigui quin sigui el tipus d’experiència, i tenen més probabilitats d’implementar pràctiques actives en favor de la biodiversitat.

Tot i que és necessari seguir realitzant més investigacions científiques sobre els beneficis de l’exposició a la natura, sembla que ja sabem força sobre el tema. Preservar els entorns naturals és clau per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible i per a la nostra salut i benestar individuals.

No oblidis garantir la teva dosi setmanal d’entorns naturals durant aquest cap de setmana i experimentar el poder de la natura 😉

*Qui som: MAIA pels ODS és un curs que et donarà eines, habilitats i una xarxa de persones de recolzament per passar a l’acció cap al desenvolupament sostenible. Uneix-te a nosaltres!

05/12/2019

Saps què és un esplai?

Descobreix els Esplais, iniciatives catalanes inspiradores i transformadores

Durant el Mòdul 1, els participants del programa MAIA van tenir l’oportunitat de conèixer un esplai de l’àrea metropolitana de Barcelona. En aquesta entrada presentarem aquest model simple i efectiu per crear un impacte social positiu i també compartirem la idea de “lleure educatiu” que hi ha al darrera.

Què és un esplai?

Un esplai és un tipus de centre comunitari, social i educatiu, que ofereix activitats per a infants i joves en el seu temps lliure, és a dir, després de l’horari escolar, els caps de setmana i durant les vacances escolars. Basats en la participació comunitària i la inclusió social, els esplais ofereixen ambients alternatius per socialitzar, divertir-se i aprendre en entorns no acadèmics.

Els primers centres d’esplai van ser creats al voltant del 1970 a Catalunya, que compta amb una llarga tradició d’iniciatives que actuen en el temps lliure amb una clara intencionalitat educativa. Des de principis del segle XX, el moviment Scout va començar a popularitzar-se a tot Catalunya, així com el moviment de colònies i centres excursionistes.

Inicialment, els esplais van sorgir com organitzacions informals, administrades voluntàriament per la comunitat. En les dècades següents es van formalitzar com a associacions sense ànim de lucre, la feina dels monitors i monitores es va anar professionalitzant i els centres d’esplai es van anar consolidant en tot el territori.

Dinàmics i connectats amb el territori

Els Esplais es dediquen a l’educació integral i als valors inclusius i democràtics, donant espai a temes i competències que complementen l’àmbit educatiu reglat de les escoles.

Es van establir com entitats més dinàmiques que les escoles, capaces de respondre amb més llibertat i agilitat a les demandes de cada context, nen o nena. Juntament amb les escoles i famílies, els esplais poden  proporcionar una base diversa i coherent d’entorns educatius.

Tot i que existeixen diferents models d’esplais, tots ells comparteixen alguns elements característics, com la forta connexió amb el territori, ja sigui barri o municipi. A més a més, tenen una forta dimensió social i comunitària, sempre cohesionant la convivència entre diferents col·lectius socioeconòmics.

Altres elements característics

Tot i que els nens i nenes en edat escolar siguin el focus principal, els esplais també representen importants espais per a la participació juvenil. Per a molts joves, ser monitor o monitora en un esplai no només representa la seva primera experiència voluntària o professional, sinó que també constitueix una experiència formativa i socialitzadora. Com a monitors i monitores els i les joves es comprometen i participen de la vida comunitària a més a més de desenvolupar-se personal i professionalment. L’estructura operativa dels esplais, basada en el voluntariat i joves professionals, ofereix la possibilitat d’absorbir i potenciar l’energia i la voluntat transformadora característica d’aquest grup d’edat.

Principalment en el nostre context d’emergència climàtica, afavorir l’estima i el contacte amb la natura és un altre punt essencial de l’activitat dels esplais. Sobretot, durant les excursions, colònies i campaments, famílies, nens, nenes i joves poden conèixer el medi natural proper i conseqüentment poden passar a valorar-lo i defensar-lo. Les activitats en els esplais també promocionen hàbits més saludables i sostenibles, evidenciant l’impacte de les accions individuals pel conjunt de la humanitat i el planeta.

Com es financen?

Els esplais són entitats sense ànims de lucre. Per garantir la seva viabilitat econòmica, els centres combinen diferents fonts de finançament. El percentatge que cada una d’aquestes fonts representa varia molt entre centres, però en general, hi  ha les quotes que assumeixen les famílies (relativament baixes, en alguns casos, simbòliques) i els convenis amb les administracions públiques que, tot i que essencials, no haurien de representar la font majoritària de recursos per poder garantir l’autonomia i la independència del centre. A més a més, els esplais compten amb formes alternatives de generació d’ingressos, com donacions o esdeveniments especials.

El lleure educatiu com a eina d’inclusió

En contextos on el sistema públic proporciona educació escolar bàsica per a tothom, com a Catalunya, és durant el temps de lleure on les desigualtats socials són encara més visibles. Alguns nens i nenes gaudeixen d’activitats extraescolars, van a campaments d’estiu, aprenen idiomes, instruments musicals i esports i es diverteixen i experimenten altres maneres d’explorar el món, mentre que molts altres no tenen les mateixes oportunitats. Iniciaves inclusives, com els esplais, poden evitar que el temps lliure, una conquesta social i una aspiració universal, es converteixi en un factor d’exclusió. En aquest sentit, des de Fundesplai, s’organitza cada any la campanya “Prenem partit per la infància” de recaptació de fons per poder donar beques i ajuts per a les activitats de lleure.

Sens dubte, ensenyar a la gent jove que existeixen formes alternatives de passar el seu temps lliure és un dels gran mèrits dels esplais. Mentre que en moltes famílies el temps lliure està ocupat en gran mesura pel consum o per activitats passives, física i intel·lectualment, en els esplais, els nens i les nenes participen d’activitats creatives, actives, divertides i solidàries.

¡En els centres d’esplai els infants aprenen, mentre ho practiquen, que el seu temps lliure pot ser no només divertit sinó una gran oportunitat per tenir connexions significatives amb els altres i amb la natura, desenvolupar talents i utilitzar-los per un propòsit més ampli!

Tot i que van sorgir fa més de 50 anys, els esplai ofereixen un model innovador de mobilització comunitària i educació transformadora. Existeixen diverses iniciatives similars en tot el món, però la comunitat, la longevitat, l’abast i el grau d’organització i cooperació entre els diferents esplais a tot Catalunya els fan excepcionals.

¡Creiem que la difusió d’iniciatives locals exitoses, com els esplais, pot inspirar i mobilitzar l’acció en altres comunitats i contextos! 🙂

*Qui som: MAIA pels ODS és un curs impulsat per Fundesplai que et donarà eines, habilitats i una xarxa de persones de recolzament per passar a l’acció cap al desenvolupament sostenible.

24/11/2019

Creativitat i projectes d’acció: DIA 6 MAIA

En l’últim dia del programa MAIA va florir la creativitat dels participants imaginant, dissenyant i planificant projectes d’acció a partir de tot el que s’ha après durant la primera setmana presencial del curs. La roda ja està rodant, ara només falta veure fins on ens portarà!

Vam tenir l’oportunitat de comptar amb l’Ana Villagordo, ambientòloga especialitzada en consultoria i direcció de projectes, per explorar estratègies creatives d’èxit que ens condueixin a projectes innovadors i potents per assolir els ODS.

A partir de la sessió de treball amb l’Ana Villagordo i les tècniques de design thinking vam establir els grups que seguiran treballant a partir d’ara en projectes d’acció i transformació social pels ODS ens els països dels participants al curs. Aquests projectes es desenvoluparan durant el mòdul 2 i el mòdul 3 del programa MAIA.

Va ser una jornada efervescent en la que la creativitat i les emocions van ser protagonistes.

Així doncs, amb molt d’entusiasme i il·lusió, tanquem la primera setmana presencial del programa MAIA per seguir treballant online durant els propers mesos.

“L’empatia és la clau per poder assolir els ODS” Ana Villagordo

23/11/2019

Economia circular i solidària: DIA 5 MAIA

En el cinquè dia del programa MAIA vam aprofundir en l’economia circular i solidària, descobrint també alguns projectes d’èxit.

Marta Escamilla (Gerent de la Divisió de Sostenibilitat Centro Tecnológico LEITAT) ens va parlar de l’Economia Circular com a concepte potent per assolir els ODS. Cada vegada més empreses i organitzacions que apliquen aquest nou model econòmic basat en 3 principis bàsics:

• Preservar i regenerar els sistemes naturals
• Dissenyar i produir sense residus ni contaminació, fomentant l’eficàcia del sistema i reduint la petjada ecològica
• Mantenir els productes i materials en ús el màxim de temps possible, optimitzant l’ús dels recursos

• Aquí pots veure una conferència EUNCET Talk de Marta Escamilla

Després vam conèixer un cas d’èxit de la mà d’Alba Cánovas d’Espigoladors. Són una organització sense ànim de lucre que lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentari i la exclusió social d’una manera transformadora, participativa, inclusiva i sostenible. Tenen un enfoc d’economia circular i les accions que impulsen s’alineen clarament amb alguns dels ODS.

Un altre cas d’èxit que vam conèixer és el Festival Esperanzah amb Oscar Rando, un dels seus fundadors. L’Òscar ens va explicar que Esperanzah! és un festival de música que té la intenció de generar i difondre la cultura, a través d’un espai de reflexió, un espai per la transformació social del món i un espai amb música i activitats per a totes les edats, gèneres i condicions. Però és molt més que un festival, és sobretot un projecte multiplicador que aglomera altres projectes de transformació social i economia solidària d’abast local i global.

• Aquí pots veure un vídeo sobre els orígens del Festival Esperanzah

També vam visitar altres projectes com els Esplais o centros socioeducativos que formen part de Fundesplai. Són centres que van ser creats fa uns 45 anys com escoles de valors i de ciutadania en el temps lliure que es regeixen pels següents principis educatius:

1. Educació integral
2. Educació per la Pau
3. Educació per la interculturalitat
4. Educació pel desenvolupament de la ciutadania global
5. Educació per la participació i la democràcia
6. Educació ambiental i per la sostenibilitat
7. Coeducació per la igualtat de gènere
8. Educació per la salut
9. Educació per la inclusió i la igualtat d’oportunitats
10. Educació intergeneracional i al llarg i ample de la vida

Finalment, també vam visitar Fablab tinkerers, un laboratori-taller de creació i fabricació digital que impulsa un projecte educativo basat en la formació i divulgació de les noves tecnologies per crear solucions innovatives a problemes locals.  Es defineixen, per tant, com un projecte d’Innovació Social Digital i consideren que la base dels projectes d’aquest tipus no és la tecnologia sinó el projecte educatiu que els sustenten.

22/11/2019

Governança i Cultura Jove: DIA 4 MAIA

El quart dia del programa MAIA va estar ple d’emocions, reflexions i anàlisi sobre la governança i la gent jove.

Vam començar amb una dinàmica guiada per Alejandra Solla (Directora Executiva de la Liga Iberoamericana) en la que vam visualitzat moments d’aprenentatge importants a les nostres vides. L’Alejandra ens va parlar de la cooperació i de la importància de l’empatia com a base de tots els aprenentatges.

A continuació Francis Valverde (directora executiva en ACHNU) ens va parlar de la governança, els Drets Humans, els Drets dels Infants i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Vam poder debatre i contrastar opinions sobre els conflictes de convivència i les causes de vulneració dels Drets Humans.

” La participació sense presa de decisions no és participació”. Francis Valverde

També vam tenir el plaer de fer una sessió de treball amb Bruna Baffa, consultora especialitzada en cultura jove, que ens va fer una radiografia detallada dels hàbits, codis, inquietuds, desitjos i concepció del món de joves de tot el planeta, basant-se en estudis rigorosos de gran abast. La joventut d’ara no és com la joventut d’abans: viuen múltiples realitats a l’hora i són hiper cognitius, consumint i creuant informació a gran velocitat online i offline. La Bruna ens va ajudar a comprendre les noves generacions.

A la tarda vam visitar el centre de Barcelona amb l’empresa social Hidden City Tours, que fa visites turístiques alternatives a la ciutat amb guies que havien viscut al carrer, donant-los una oportunitat laboral i treballant per la reinserció social.

“La societat del segle XXI ja no és una societat disciplinària, sinó una societat d’èxit”. Byung-Chul Han

21/11/2019

La impredictibilitat del futur i l’educació transformadora: DIA 3 MAIA

El tercer dia del programa MAIA va ser un dia intens de treball, debat i reflexió conjunta.

Futures Literacy

En el workshop que vam fer sobre Futures Literacy amb Ramila Zadeh i Alexandre Fernandes, del Futures Literacy Lab de la UNESCO vam descobrir que la capacitat “d’utilitzar el futur” és una habilitat que pot adquirir-se i practicar-se. És una habilitat que permet a les persones entendre millor el rol que té el futur en el seu present.

Podem tenir més eines per al futur si considerem que: (1) El futur encara no existeix, només pot ser imaginat, (2) Els humans tenim la capacitat d’imaginar. Com a resultat d’aquestes dues premisses, els humans som capaços d’imaginar el futur de diferents maneres i estar més preparats per les adversitats. Imaginar diferents futurs possibles i tenir les eines per analitzar-los amb profunditat ens pot ajudar a prendre decisions per innovar en el present.

Educació transformadora pels ODS

Vam explorar les possibilitats de la innovació en educació amb Boris Mir, professor d’educació secundària expert en aprenentatge i en transformació educativa, començant amb un vídeo fòrum de la pel·lícula Most Likely to Succeed que pretén inspirar comunitats educatives per reimaginar el que alumnes i professors/es són capaços de fer i aconseguir un aprenentatge motivador que neix del propi alumne.

Després hem participat en el workshop dinamitzat per Boris Mir en el que hem anat desgranant com ha de ser aquesta educació transformadora per acompanyar els infants i joves aportant-los contextos motivacionals i inspiradors perquè puguin entrenar les seves habilitats cognitives, experimentals, creatives, socials i emocionals. Hem de preparar-los per a un futur incert de canvis radicals i ràpids difícils de preveure, però això passa per un canvi de rol dels professors i professores, que deixen de jutjar per comprendre i acompanyar, i dels mateixos alumnes, que agafen les regnes del seu autoaprenentatge.

“No siguis optimista is això et fa estar massa relaxat. No siguis pessimista si això et fa tirar la tovallola. Sigues activista, pregunta’t què puc fer per millorar el futur?” Kate Raworth

20/11/2019

Imaginant el futur: DIA 2 MAIA

En el segon dia del programa MAIA pels ODS hem començat caminant sota el sol de tardor pels espais naturals del Delta del Llobregat.

Visitant el Delta del Llobregat

El Delta de Llobregat està format per diverses llacunes, pinedes, dunes i platges, que aporten diversitat a un paisatge molt antròpic, ja que es troba en la confluència d’entorns urbans, agraris i industrials de gran magnitud com l’aeroport del Prat.

És la tercera Zona Humida més important de Catalunya, amb una gran diversitat d’espècies, i els seus espais naturals formen part de la Xarxa Natura 2000 com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), ja que és un punt estratègic per a les migracions de les aus. A la tardor, per tant, és especialment interessant visitar el Delta del Llobregat perquè hi podem trobar tant les espècies nidificants com les espècies que estan de pas cap a les àrees on passen l’hivern.

Durant el passeig pel Delta hem pogut observar diverses espècies d’ocells i hem aprofitat per tenir una experiència inmersiva a la natura mentre reflexionàvem sobre el futur individual i col·lectiu, imaginant diversos futurs possibles.

Biomimètica, Governança, Economia, Sostenibilitat, Ètica i Ecologia

Després, al llarg del dia, hem participat en xerrades i debats conduïts per diversos experts i expertes:

• Francesco Sottile, cap d’investigació del Biomimetics Science Institute, amb el que hem descobert el potencial de la biomimètica per renaturalitzar la vida humana i inspirar-nos en els dissenys naturals per afrontar els reptes globals. En Francesco considera que la biomimètica és una estratègia clau per assolir els ODS, ja que és un camp multidisciplinar amb possibles aplicacions en enginyeria, energia, arquitectura, medicina, art, comunicació… La imitació de la natura ens pot ajudar a solucionar els reptes de la humanitat.
• Iziar González, arquitecte i experta en governança ciutadana que ens ha parlat de com el paradigma de la governança està canviant per centrar-se en la cooperació que es concreta en models de co-producció de la ciutat. La Iziar considera que perquè hi hagi una governança real per part de la ciutadania es necessita responsabilitat per part de tota la col·lectivitat. Diu que hem de crear un sistema que permeti que tothom tingui dret a exercir la seva creativitat en un entorn relacional i tirar endavant projectes transdisciplinars que aportin mirades diverses i complementàries.
• Humberto Llavador, professor d’economia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i a la Barcelona Graduate School of Economics (BarcelonaGSE), i investigador de l’Insitute of Political Economy and Governance (IPEG). L’Humberto ens ha parlat del paradigma normatiu necessari per poder establir un marc d’acció que ens ajudi a cooperar pel bé comú i a prendre mesures davant del canvi climàtic. Aquest paradigma es basa en tres preguntes bàsiques: Quin és l’objectiu? Quins criteris ètics prenem de referència? És factible i viable el que volem fer? Ha situat també el concepte de sostenibilitat com a sostenibilitat ecològica, econòmica i social que hauria de garantir el dret de qualsevol generació a tenir el mateix nivell de vida que qualsevol altre, anterior o posterior. Conclou que és possible mantenir un nivell de progres en el benestar humà, combatre el canvi climàtic i convergir cap a la igualtat en els nivells de vida entre diferent regions i que, en tot cas, els impediments per aconseguir-ho no són tècnics ni econòmics sinó polítics i ètics.
• Joan Pino, catedràtic d’ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Ens ha parlat d’ecologia en un món canviant, situant-nos en els diferents aspectes on podem posar el focus davant del canvi: en els motors o causes del canvi, les eines per mesurar el canvi i les eines per poder-hi fer front. Des del CREAF impulsen la ciència ciutadana com una eina eficaç i valuosa de participació ciutadana, sensibilització i mesura dels canvis ambientals i biològics. En Joan Pino considera que s’ha de posar l’èmfasi en el territori metropolità, estudiant les conseqüències per a la biodiversitat de la crescuda exponencial de les ciutats i els conseqüents canvis en els ecosistemes.

A través d’un debat molt enriquidor sobre tots aquests temes i els ODS han sorgit quatre components essencials per poder tirar endavant accions efectives per un canvi de paradigma que ens ajudi a fer front a la crisi planetària: la cooperació, l’empatia, el realisme i l’acció!

19/11/2019

Cultures regeneratives per viure en harmonia amb la natura – Entrevista a Daniel C. Wahl

En el primer dia del programa MAIA ens ha visitat l’investigador Daniel Wahl (autor del llibre “Designing Regenerative Cultures”)  i hem tingut l’honor de fer-li una entrevista que ens ajuda a aprofundir en les seves teories i propostes per aconseguir conviure en harmonia amb la natura.

Contagia’t de les seves idees amb nosaltres per aconseguir un futur per la humanitat!

Què és una cultura regenerativa?

Una cultura regenerativa neix des de les condicions úniques del lloc i de la cultura local. Per això el llibre es diu “Cultures regeneratives”, és molt important el plural, perquè no és un colonialisme d’una idea de cultura que tothom ha de seguir de la mateixa manera. Sinó que la gent es reconnecta entre si, amb la seva història, amb el seu lloc, amb la unicitat de l’ecosistema on viuen i informats per aquesta història creen les condicions en les quals podran retornar als seus fills un lloc més ric, més viu, més bioproductiu, més abundant del que ells han rebut dels seus avantpassats.

Quins passos podem fer per aconseguir això?

Una cosa clau de la meva feina és convidar a la gent a donar més valor a les solucions i a les respostes i quedar-se més en les preguntes. Perquè en la història de la humanitat moltes vegades les solucions d’abans són problemes d’avui. El món canvia, i per poder seguir canviant necessitem fomentar la capacitat de la gent in situ de treballar entre ells per crear les condicions adequades per a la vida humana i de la natura que ens envolta.

Som natura i ens hem de fer preguntes tipus: ¿d’on ve la nostra energia? ¿D’on ve el nostre menjar? ¿Quina relació tenim amb l’ecosistema? ¿com ens hi podem relacionar de manera sanadora enlloc de malgastadora? Aquestes preguntes ja generen una cultura regenerativa. S’han de viure les preguntes juntes enlloc de pensar que una única solució val per a tots els llocs.

Ens proposes alguna acció concreta?

Crec que un punt de partida per començar el camí és a través del menjar: adonar-se d’on ve el nostre menjar i reforçar la feina fantàstica que fan els agricultors locals i ecològics. Així com donar valor als agricultors, perquè en la història de la humanitat els agricultors no només han estat productors de menjar sinó que han sigut guardians dels ecosistemes, si ho han fet bé. El sector primari és la base de la nostra economia.

Hem de tornar a una producció ecològica més localitzada i valorada. Aquest pas el podem fer amb l’aigua i l’energia. Hem de reparar el dany que hem creat amb la globalització econòmica i tornar a l’escala local i regional d’una manera que sanem els ecosistemes i les relacions socials. Les cultures regeneratives no només es refereixen a processos ecològics sinó també socials i econòmics; enfortint economies locals, implicant també un canvi de visió del món: reintegrar-nos com a natura en la natura i fer-nos una espècie sanadora.

Quins reptes educatius tenim?

Des de petits  ens ensenyen que la vida és una lluita pels recursos escassos on només pot guanyar el més fort. Però això és una mentida. La vida és un procés simbiòtic col·laboratiu en tota la història de l’evolució; hem de buscar els avantatges col·laboratius enlloc dels competitius. Aquesta és una de les claus de les cultures regeneratives.

També hem d’adonar-nos que som natura, ecosistemes errants; tenim un munt de cèl·lules no humanes dins nostre que mantenen la nostra salut. Aquesta idea que la vida és alguna cosa d’individus i espècies separades és errònia; la vida és un procés planetari que crea condicions adequades per a la vida. La manera de re-entrar en aquest procés conscientment és la base que s’ha d’ensenyar als nens i les nenes des de l’escola bressol.

Es realment possible aquesta utopia?

Jo crec que sí! Perquè d’alguna manera podríem redefinir la vida. La vida és una comunitat regenerativa. Només fa falta adonar-nos que formem part d’aquesta comunitat i fer servir el millor de la ciència i el millor de la saviesa ancestral i indígena de cada comunitat. En el procés de la revolució industrial hem anomenat primitives a aquestes cultures que van saber conviure amb la natura durant milers d’anys. Però aquestes cultures sabien com viure bé com a humans dins la natura.

Hem de mirar al futur i combinar aquesta saviesa amb el millor de la ciència, i així podrem crear abundància per a tots. Com deia Gandhi “A la terra hi ha prou béns per satisfer les necessitats de tots però no tants com per satisfer l’avarícia d’alguns”. Es tracta de crear cultures molt més equitatives; crec que és l’única manera de crear un futur humà digne. Sinó anem malament.

19/11/2019

De l’Antropocè a la regeneració : 1er dia del MAIA

El #programaMAIA ha començat amb molta energia!

Les 24 persones participants, provinents de 10 països diferents, ens vam trobar ahir 18 de novembre a Centre Esplai per començar a treballar pels ODS (Objectius del Desenvolupament Sostenible).

A primera hora va tenir lloc la conferència inaugural “Del Antropoceno a la Regeneración“, conduida José Luis de Vicente i Daniel C. Wahl .

José Luis Vicente ens va parlar de la Era de l’Antropocè i de l’exposició “Després de la fi del Món” del CCCB, amb la que s’il·lustren a través de l’art els 4 pilars necessaris per imaginar el camí cap al Món després de la fi del Món:

1. Dir la veritat: hem de dir la veritat sobre el moment de crisi en el que ens trobem.
2. La mutació: estem al llindar d’una nova era geològica; l’Antropocè.
3. ¿Quin és el pla? ¿quins compromisos i accions ens ajuden a fer el canvi? Hem d’apel·lar a la creativitat i imaginar diferents futurs i maneres de viure. És un repte polític, cultural, econòmic, social i tecnològic, però sobretot creatiu.
4. Adaptació i reparació: estem en un planeta ferit però podem intentar curar-lo.

Daniel C. Wahl ens va explicar que totes i tots som ecosistemes i hem de crear cultures que expressin que formem part de la natura, que som natura. Va fer un recorregut històric de la relació de la humanitat amb la natura i ens va parlar de les cultures regeneratives, que naixen a partir de les cultures locals i de las seva reconnexió amb l’ecosistema on viuen. També ens va explicar el procés de creació dels ODS i com podem començar a fer accions per aconseguir que els ODS es facin realitat.

• No et perdis l’entrevista que li vam fer a Daniel C. Wahl!

Per la tarda el mateix Daniel C. Wahl va ser el dinamitzador d’un workshop molt interessant anomenat “Los multiplicadores de los ODS“, durant el qual vam començar a treballar per grups i a despertar la creativitat i el debat per crear projectes locals relacionats amb els ODS.

Va ser un dia molt inspirador en què ens vam quedar molt impactats i impactades per l’emergència climàtica i els seus reptes, peo també ens vam inspirar amb les alternatives i el poder dels ODS!

07/10/2019

Viatges insostenibles

El turisme pot tornar-se sostenible?

Sovint el turisme es descriu com una de les indústries més grans del món, que mou molts milions de llocs de feina, de diners i arriba a (quasi) tots els racons del planeta. Tot i així, enmig de la crisi climàtica i dels debats sobre el “sobreturisme o overtourism“, queda clar que, per contribuir a un futur sostenible, la forma en què viatgem s’ha de transformar.

Imatge: http://tourism4sdgs.org/

Per què viatgem?

En el seu llibre “Sapiens“, Yuval Harari ens recorda com alguns hàbits moderns generalment considerats “obvis” o “naturals” són, en realitat, l’oposat. Ell utilitza com a exemple el desig àmpliament popular de viatjar durant les vacances.

Harari relaciona la popularització del turisme amb els mites del consumisme modern. La idea subjacent és que anar a diferents llocs, provar diferents cuines i viure una àmplia gamma “d’experiències” és la manera d’aprofitar al màxim la nostra experiència humana. Viatjar s’ofereix aleshores com a un producte prometedor, capaç d’oferir una gran quantitat “d’experiència” en poc temps.

“La indústria del turisme no ven bitllets d’avió i habitacions d’hotel. Ven experiències. París no és una ciutat, ni Índia un país: les dues són experiències el consum de les quals se suposa que amplia els nostres horitzons, compleix amb el nostre potencial humà i ens fa més feliços”.

Contribuint a la consciència planetària

Encara que el seu impacte ambiental i social sigui innegable, vist positivament, el turisme ha tingut un paper important en la promoció de l’intercanvi intercultural. L’investigador Daniel Wahl, en una sèrie recent d’articles aclaridors sobre el turisme regeneratiu, ens recorda que el turisme també mereix una mica de crèdit:

“Va permetre a més persones conèixer, aprendre, admirar, apreciar, fer-se amics, enamorar-se dels que havien sigut estranys. Conèixer personalment a persones d’una altra cultura i lloc ha marcat la diferència en la nostra creixent consciència planetària. Va ajudar a molta gent a deixar de témer al que ve de fora de la seva cultura nativa.”

Wahl també qüestiona si el turisme podria convertir-se en un catalitzador per a un canvi positiu. Per a ell, la resposta és sí. Però primer s’ha de transformar profundament, passant d’una activitat actualment caracteritzada per la seva gegantesca petjada energètica, climàtica, hídrica, eco-social i econòmica a una que ajudi a crear nous destins i llocs pròspers.

Per què es va tornar insostenible?

Molts des destins turístics icònics del món enfronten les conseqüències d’una exploració irresponsable. Venècia, amb una població de 50.000 habitants, rep més de 30 milions de turistes a l’any, mentre que Amsterdam, amb menys d’un milió d’habitants, en rep 18 milions cada any. A Barcelona, una enquesta recent va assenyalar que el “turisme” és la principal preocupació de la població, deixant enrere temes com l’atur i la corrupció.

En aquestes ciutats, i en moltes altres, està augmentant el que s’anomena la “turismofòbia”, ja que l’impacte del turisme massiu a la vida quotidiana dels ciutadans comporta molts problemes, des de l’excés d’escombraries fins a la gentrificació. El pitjor és que aquesta saturació de visitants també pot contribuir a la pèrdua de costums i formes de vida locals, així cm la pèrdua d’hàbitats i ecosistemes.

Quan mirem les dades, també entenem que el turisme massiu no és necessàriament igual al turisme democràtic. En primer lloc, viatjar en avió segueix sent un luxe que la majoria de la gent no pot permetre’s. Encara que els seu impacte ambiental ens afecti a tots i totes, l’estimació és que entre el 80% i el 90% de la població mundial mai ha viatjat en avió. A més a més, els viatges estan distribuïts de manera desigual, amb el continent asiàtic representant el 60% de la població mundial, però només el 32% del total de quilòmetres recorreguts en avió, mentre que Estats Units, que representa només el 5% de la població mundial, és responsable del  (Font: Alternativas Economicas n.71).

Com podria ser sostenible?

Les alternatives per viatjar de manera més respectuosa amb les persones i el planeta sovint inclouen l’incentiu del turisme lent i local. Animar a les persones a visitar llocs més propers d’on viuen o visitar menys llocs diferents i passar més temps a cadascun d’ells sembla un bon començament. Com que viatjar és un desig altament aspiracional, és clau que la banalització dels viatges de llarga distància comenci a ser vista com a dolenta i “uncool”.

En els països desenvolupats, la vergonya per volar (flygskam en Suec) ja és una realitat, amb persones buscant els mitjans de transport menys contaminants davant de la creixent crisi ambiental. Un altre component clau és la legislació, que podria, per exemple, ajustar els preus del mercat posant fi a les exempcions i subsidis dels que les companyies aèries es beneficien o limitar la quantitat de vols curts (ja que aquests són comparativament els més contaminants).

El creixement dels viatges massius representa una amenaça real per als entorns naturals i culturals. Tot i així, paradoxalment, la indústria dels viatges depèn en gran mesura de la preservació d’aquests entorns. Per tant, la mateixa indústria turística hauria d’estar liderant una revolució sostenible en el sector, utilitzant el seu poder per protegir activament la diversitat biocultural, proporcionant beneficis tangibles per a les comunitats locals i adoptant pràctiques més respectuoses amb el medi ambient.

Per aconseguir els ODS hem de desafiar els vells costums, i això inclou la forma en què viatgem. També la idea predominant de què “lluny” i “exòtic” implica necessàriament una millor experiència i més enriquidora. Quan les persones descubreixen destins d’oci i contemplació més a prop de casa, tendeixen a reduir l’emissió de carboni dels seus viatges. Però el que és més important, comencen a conèixer i valorar la seva cultura i ecosistemes locals. Aquests és un pas molt important per començar a protegir-los.

19/09/2019

Un enfoc sistèmic per als ODS

El desenvolupament sostenible avarca moltes dimensions i relacions incomptables. Per tant, és comprensible que, per fer que un problema tan complex sigui més fàcil d’entendre i comprendre, s’hagi de dividir en 17 parts:

El problema és que, com ja vam mencionar en una entrada anterior, els ODS estan interconnectats i la seva implementació no pot tractar-se de forma aïllada. Per tant, descompondre el desenvolupament sostenible en objectius separats probablement fa que sigui més fàcil d’entendre, però també pot portar a malentesos.

Això perquè inclús els elements visuals dels ODS reforcen la idea errònia d’equivalència i independècnia, ja que els objectius sovint es presenten com a caixes diferents i organitzades en una quadrícula quan probablement s’assemblarien molt més a una xarxa complexa, desordenada i dinàmica com aquesta:

Imatge: International Council for Science

Un enfoc sistèmic per als ODS

Per entendre els ODS, les caixes acolorides poden ser força útils. Però per anar una mica més enllà, probablement hauríem de “trencar aquestes caixes” i crear solucions integrades. La pregunta aleshores és: ¿com abordar els ODS d’una manera que no simplifiqui massa els problemes complexos? Segons Fritjof Capra, la resposta és el pensament sistèmic.

Fritjof Capra és un físic, educador i activista austríac. En el seu llibre més recent: “The Systems View of Life“, en coautoria amb Pier Luigi Luisi, exploren una nova concepció sistèmica de la vida, basada en idees com la complexitat, les xarxes i els patrons d’organització.

Respecte els ODS, la perspectiva general de Capra és que, donat que els desafiaments globals són sistèmics, interconnectats i interdependents, els objectius de desenvolupament sostenible també s’haurien de veure com a tal.

Els estudiants de Capra van coproduir un vídeo aclaridor (però molt simple i directe) que explica el seu enfoc. En el vídeo Capra presenta l’agroecologia com un exemple inspirador de la solució sistèmica i parla sobre altres conceptes interessants com el creixement qualitatiu i la “ecoliteracy”. Vols saber què és? Mira el vídeo 😉

¡La millor part és que el vídeo està disponible online i gratuït, no te’l perdis!

03/09/2019

El ciclisme i els ODS

Imatge: World Cycling Alliance

Un canvi possible

Una cosa curiosa és que a la dècada del 1960 l’ús de les bicicletes va començar a disminuir any rere any a Amsterdam i altres ciutats dels Països Baixos. El cotxe era el tipus de transport dominant, igual que a la majoria de les grans ciutats a l’actualitat. Aleshores, com pot ser que en poques dècades, els Països Baixos es convertissin en un “país de bicicletes” i una referència mundial en el tema? És com la famosa cita de Margareth Meade:

“Mai dubtis que un petit grup de persones pensants i compromeses poden canviar el món. De fet, són els únics que ho han aconseguit”.

A la dècada del 1970, el nombre de persones, especialment infants morts en accidents de trànsit va augmentar als Països Baixos, igual que a la majoria dels estats europeus. Com a reacció, diversos activistes i grups de desobediència civil van prendre mesures, van organitzar manifestacions i van difondre idees per a una planificació urbana més segura. Aquest documental de 9 minuts filmat a la dècada dels 70 mostra una mica més aquest procés.

Imatge: The Guardian

El mitjà de transport del futur

Gradualment, el comportament de les persones i de les polítiques de planificació urbana van anar canviant i la importància de la bicicleta es va establir. Actualment el 25% de tots els viatges a Holanda es realitzen en bicilceta (en comparació amb el 2% del Regne Unit, per exemple). Saps quina és la situació a Espanya?

L’emblemàtic cas holandès demostra que la idea que la transició cap a una mobilitat urbana més saludable, segura i sostenible és possible, i a més a més, beneficiosa per a tots i totes. Conèixer aquesta història també pot ser una bona eina contra l’escepticisme que generalment envolta aquest debat.

Les investigacions en molts camps asseguren que el ciclisme és bo per a l’economia, el medi ambient, les ciutats, la salut i la felicitat de les persones. És per això que la bicicleta, una tecnologia de baix cost de 200 anys d’antiguitat, està recuperant popularitat a tot el món com el mitjà de transport del futur.

El que va succeir als Països Baixos és sens dubte especial, però no tant perquè no pugui succeir també en altres indrets 😉

*Qui sóm: Fundesplai amb MAIA pels ODS ; un curs que et donarà eines, habilitats i una xarxa de persones de recolzament per passar a l’acció cap al desenvolupament sostenible. Uneix-te a nosaltres!

02/09/2019

L’alimentació i els ODS

L’alimentació interconnecta aspectes econòmics, ambientals i socials dels ODS.

L’ODS#2,”Fam cero”, és el que està directament relacionat amb el tema de l’alimentació. Tot i així, investigadors del Stockholm Resilience Centre van arribar a la conclusió de què en realitat tots els objectius de desenvolupament sostenible estan directa o indirectament connectats a una alimentació sostenible i saludable.

De fet, analitzant els indicadors relacionats amb cada un dels 17 objectius globals, és possible veure com els aliments interconnecten aspectes econòmics, ambientals i socials: fam, desnutrició, desertificació, ús sostenible de l’aigua, pèrdua de biodiversitat, consum, obesitat, salut pública, etc.

L’alimentació i els ODS

La FAO (Organizació de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agriculutura) també assenyala que l’alimentació i l’agricultura sostenibles, com la connexió principal entre les persones i el planeta, tenen un gran potencial per abordar molts desafiaments mundials a la vegada.

Per equilibrar les dimensions socioeconòmiques i ambientals del desenvolupament sostenibles i proporcionar una base per a polítiques, estratègies i incentius, la FAO presenta 5 principis:

1. Augmentar la productivitat, la ocupació i el valor agregat en els sistemes alimentaris
2. Protegir i millorar els recursos naturals
3. Millorar els mitjans de vida i afavorir el creixement econòmic inclusiu
4. Millorar la resiliència de les persones, les comunitats i els ecosistemes
5. Adaptar la governança als nous desafiaments

¿Com alimentar a 10 mil milions?

El 2050 serà necessari produir aliments per alimentar a 10 milions de persones. I no només això,  sinó que voldríem ferho preservant el medi ambient i oferint opcions sanes i assequibles per a tots i totes. Aquest és el repte de l’exposició temporal que ha inaugurat el Museu do Amanhã (Museu del Demà) de Rio de Janeiro.

L’exposició presenta iniciatives reals prometedores i inspiradores. Aquestes inclouen projectes per al cultiu sostenible d’aliments en boscos, deserts i tundres, el desenvolupament de la carn sintètica i la popularització de les plantes comestibles que van ser oblidades amb el temps.

La conclusió també és que la producció i el consum d’aliments tindran un paper central en la transició cap a un futur sostenible.

“Tenint en compte que menjar forma part de la nostra vida diària, la selecció dels aliments que col·loquem en el nostre plat i tot el que hi deixem es torna una responsabilitat individual i col·lectiva, ja que afecta a la comunitat i el medi ambient”. Leonardo Menezes y Luiz Alberto Oliveira, de l’equip de curadoria del Museu do Amanhã.

A continuació algunes dades extretes de l’exposició:

• Si la taxa de consum actual continua, pel 2050 necessitarem un 40% més d’aigua i un 60% més d’aliments que avui.
• Ja hi ha més de 1700 bancs de llavors en tot el món que emmagatzemen materials vegetals per preservar la biodiversitat futura. El més gran és el Svalbard Global Seed Vault, que conté més de 4000 espècies.
• Actualment, 2/3 de l’àrea destinada a la producció d’aliments en el món està ocupada per bestiar.  Entre el 2010 i el 2050 s’estima que la demanda mundial de carn augmenti un 88%.
• Els fongs, insectes i algues són importants fonts alternatives de proteïnes. Per obtenir la ingesta diària recomanada de proteïnes (50g), seria necessari consumir 173g de carn o només 98g d’algues.

*Saps qui som? Fundesplai amb MAIA pels ODS;  un curs que et presentarà eines, habilitats i una xarxa de persones de recolzament per passar a l’acció cap al desenvolupament sostenible. Uneix-te a nosaltres!

27/08/2019

La moda i els ODS

Fes un cop d’ull al que portes posat en aquest moment. ¿On es va fabricar i qui ho va fer? ¿De quin material està fet? ¿Què passarà després de què ja no ho vulguis fer servir?

La manera en què produïm i consumim roba ha canviat radicalment en els últims anys. Comprem una mitjana d’un 60% més roba que el 2000, però mantenim cada article només la meitat del temps al nostre armari. Això fa que la indústria de la moda sigui actualment responsable de quasi el 10% del total d’emissions globals de carboni i del 20% de la contaminació d’aigües residuals industrials.

A més a més del seu impacte ambiental, la indústria de la moda també té un impacte social considerables. Tres quarts dels seus 60 milions de treballadors són dones, moltes de les quals tenen salaris molt baixos i condicions de feina molt precàries. Tot i així, degut a la seva mida i abast global, molta gent pensa que la moda pot transformar-se i convertir-se en una força positiva. I inclús contribuir a l’assoliment dels ODS.

És el cas de la iniciativa global Fashion Revolution, que comparteixen dades i xifres impressionants sobre l’impacte actual de la indústria de la moda, o la campanya Roba Neta que treballa per millorar les condicions laborals i donar suport a l’apoderament de les treballadores de la confecció en la indústria tèxtil i esportiva. Des de Roba Neta s’ha elaborat una Guia per a vestir sense treball esclau amb molta informació sobre les marques de moda més rellevants i amb idees de compra alternativa.

Fa unes setmanes, Fashion Revolution va publicar una dada impactant: “Aquest estiu s’espera que els britànics comprin 50 milions de roba d’estiu que només faran servir una vegada“.

Això no ens pot deixar indiferents, no?

Indubtablement, la forma en què es produeix la roba necessita canvis socials i ambientals profunds. Aquests canvis inclouen mesures en les condicions de feina i remuneració, reducció de la producció de residus, de contaminació de l’aigua i d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, etc.

Podem i tenim el deure de pressionar a les marques perquè facin aquests canvies. Tot i així, també hem de canviar urgentment la nostra manera de consumir roba.

Per a moltes persones, comprar roba nova s’ha convertit en una distracció, un hàbit o inclús una compulsió.  En aquests casos, un temps per fer “detox” pot ser una bona estratègia de recuperar el control i el sentit comú en els hàbits de consum, apagar el “pilot automàtic” i deixar de comprar sense pensar. Passar una temporada sense comprar roba i accessoris nous és un desafiament que últimament ha anat creixen en popularitat a les xarxes socials. Per a la campanya Slow Fashion Season, per exemple, més de 10 mil persones van passar 3 mesos sense comprar roba nova.

Tu i els teus amics i amigues podeu idear el vostre propi conjunt de regles per a un #nobuychallenge: ¿Quant de temps durarà? ¿Es pot comprar roba xula de segona mà? ¿Pots comprar regals de segona mà? ¿Pots donar, vendre o intercanviar la teva roba vella perquè algú altre la pugui fer servir?

L’objectiu final és seguir les normes i demostrar que pots viure amb el que ja tens o trobar alternatives com intercanviar coses amb els teus amics o transformar la roba vella en accessoris. ¡Uneix-te al desafiament!

28/07/2019

Buscant una lectura inspiradora per l’estiu?

Per fi han arribat les vacances d’estiu!!

No t’oblidis de portar amb tu alguns llibres inspiradors, però… abans de comprar-ne algun de nou, alguns consells:

• Pregunta a les xarxes socials si algun amic o amiga teva el té per deixar-te’l.
• Busca la versió digital del llibre (si disposes de lector electrònic o tauleta).
• Visita una biblioteca o una llibreria de segona mà. (Si no trobes exactament el que estàs buscant, probablement descobriràs algun altre tresor perdut).

Els llibres que aborden d’alguna manera el Desenvolupament Sostenible poden canviar la manera en què veiem el món. I això pot ser un gran pas per canviar la forma en què actuem en el món. Per ajudar-te a triar, hem seleccionat 5 llibres inspiradors escrits per 5 dones inspiradores.

Gaudeix de la lectura i de l’estiu!!

1. Primavera silenciosa – Rachel Carson, 1962 > Considerat com un dels primers i més importants llibres sobre medi ambient, ha provocat la prohibició del DDT a Estats Units.

2. Todas somos desplazadas – Malala Yousafzai, 2018 > El llibre presenta històries de nenes refugiades de tot el món, inclosa Malala Yousafzai, guanyadora del Premi Nobel de la Pau.

3. Querida Ijeawele, o como educar en el feminismo – Chimamanda Ngozi Adichie, 2017 > La premissa d’aquest petit llibre és reunir 15 suggeriments per educar noies feministes, però finalment resulta una reflexió interessant i inspiradora per a tots i totes.

4. La libertad es una batalla constante – Angela Davies, 2015 > Si desitges inspirar a l’activista que hi ha dins teu durant aquest estiu, aquest llibre emfatitza en la importància de les persones per canviar la societat.

5. Cambiemos el mundo: #huelgaporelclima – Greta Thumberg, 2019 > El llibre presenta discursos de l’activista de 16 anys Greta Thumberg i fa una crida urgent a l’acció col·lectiva.

21/07/2019

Comença a actuar pels ODS!

Quan reconeixem els grans i complexes desafiaments globals existeix el risc de sentirn-nos desesperats o desesperades, pensant que estan fora del nostre abast. És cert que per aconseguir els ODS són necessaris grans canvis de polítiques, governs i organitzacions internacionals. Però tot i així, hi ha molt que podem fer de manera individual.

Per una banda, ressaltar el que podem fer individualment com a ciutadans/es i consumidors/es és un punt clau quan es parla dels ODS. Això es deu a què, en general, les persones no prenen mesures per enfrontar-se a una amenaça o problema si no tenen la impressió que poden fer alguna cosa al respecte, que és una causa perduda. Et sona familiar?

Ens recorda al que succeeix amb moltes persones en front de la crisi climàtica, per exemple, on la culpa i la port sovint porten a la negació i la inacció.

Per altra banda, estimular la iniciativa individual no vol dir treure-li responsabilitat als governs i corporacions. Clarament, les grans companyies petrolieres tenen més responsabilitat sobre la situació actual del planeta que la que tens tu fent servir ampolles de plàstic. Però l’important aquí és que les nostres accions sí que marquen la diferència i a més, poden inspirar a d’altres persones del nostre voltant per passar a l’acció.

Les persones, especialment quan ens organitzem en grups, podem promoure un canvi efectiu a través d’accions directes i campanyes. És per això que hem preparat una petita llista per recordar-te totes les coses que pot començar a fer avui per aconseguir els ODS.

Adonar-nos del nostre potencial per marcar la diferència és un punt de no retorn: endavant!

• Recolza una causa – Uneix-te a una organització local o internacional que contribueixi activament a una causa que t’interessa. Recolza-la fent un donatiu econòmic o unint-te al seu programa de voluntariat. Si poden ser les dues maneres, encara millor!
• Converteix-te en un consumidor/a conscient – Compra menys: repara el que ja tens, produeix coses a casa, evita situacions que estimulen la compra impulsiva (cancel·la els butlletins a les botigues, evita els centres comercials, et.) I també compra millor: tria productes de segona mà, productes locals i produïts de manera justa i sostenible.
• Redueix la teva petjada ecològica: Comença a disminuir la producció de residus comprant productes envasats mínimament, no acceptant productes d’un sol ús, reciclant i fent compostatge. També intenta reduir la teva petjada de carboni menjant menys carn, agafant el tren enlloc de l’avió i la bicicleta enlloc del cotxe, sempre que sigui possible.
• Aixeca’t! No toleris el racisme, la exclusió, la discriminació i la injustícia, ja sigui en el teu lloc de treball, en llocs públics  a les xarxes socials. Participa en campanyes i peticions per pressionar a les autoritats locals i nacionals a participar en iniciatives que contribueixin als ODS.
• Vota responsablement: Segueix les notícies (no només les xarxes socials!), mira els debats, intenta entendre els punts principals dels programes de cada candidat o candidata i escull els que consideris que tenen millors propostes per al bé comú.

18/07/2019

Canviant el món: d’hectàrea en hectàrea!

“Mai canvies les coses lluitant contra la realitat existent. Per canviar alguna cosa, construeix un nou model que faci que el model antic quedi obsolet”

Aquesta cita (de Buckminster Fuller, futurista estadounidenc) sembla una bona manera de descriure l’estratègia utilitzada per l’emprenedor social Felipe Villela, de la fundació reNature. I el model que ell presenta a persones de tot el món és l’agroforesteria.

La agroforesteria és un sistema de conreu que combina arbres i agricultura (cultius o ramats), proporcionant una major capacitat de recuperació i productivitat en comparació amb un sistema de monocultiu. Fent servir aquest principi, l’agricultor i investigador suis Ernst Götsch ha estat convertint terres degradades de Brasil en boscos d’aliments, inspirant a molts altres a fer el mateix. Durant l’estància de Felipe a la hacienda de Götsch, va poder comprovar que era possible produir aliments de manera sostenible i eficient, a l’hora que es restaurava un ecosistema degradat. El sistema no només era econòmicament viable, sinó també considerablement més productiu que el monocultiu tradicional. És un sistema positiu per als negocis i per al planeta!

Aleshores, com és que la resta del món no està fent el mateix?

View this post on Instagram

Today’s Agroforestry workshop we gave to 20 people at KulKul Farm (@kulkulfarm) at GreenSchool (@greenschoolbali) in Bali, Indonesia 🌴🇮🇩 #renature #agroforestry #regeneration #ecology #nature #planet #restoration #ecosystem #green #sustainable #forest #conservation #future #agroecology #permaculture #impact #agriculture #sustainability #agrofloresta #syntropicfarming #farming #farm #syntropy #agriculturasintropica #sintropia #foodforest #ernstgotsch #climatechange

A post shared by reNature Foundation (@renaturefoundation) on Jul 4, 2018 at 12:28pm PDT

El 2017 en Felipe va co-fundar reNature, amb l’objectiu de promoure aquesta pràctica agrícola sostenible a tot el món. Actualment reNature mostra als agricultors/es com cultivar diverses espècies juntes, amb un mètode que no necessita químics ni massa aigua, millora la productivitat, la biodiversitat i les condicions del sòl. Com en la cita de Buckminster Fuller, s’espera que els productors/es introduïts a la agroforesteria abandonin voluntàriament el monocultiu tradicional.

El juny passat, Felipe va ser nominat finalista regional europeu del programa “Champions of the Earth”  de Medi Ambient de l’ONU, un programa que reuneix a joves emprenedors/es i les seves idees d’impacte. Li vam fer algunes preguntes sobre la seva iniciativa i el seu objectiu de fer de l’agroforesteria el cultiu predominant al món.

• Per què vas decidir començar a actuar per regenerar el planeta?

Després de visitar la selva amazònica a Brazil i veure amb els meus propis ulls com la desforestació massiva està afectant a les persones i el planeta, les meves ganes de trobar solucions sostenibles per a les pràctiques agrícoles van augmentar dramàticament. Des d’aleshores, vaig començar a visitar haciendas ecològiques a Brasil, el que em va fer adonar-me que la bretxa entre els experts en el camp i les indústries i corporacions era enorme. Per això vaig cofundar reNature, una fundació que té com a objectiu implementar sistemes agroforestals regeneratius escalables i replicables a empreses i indústries de tots els sectors que estiguin interessades en la transmissió del seu mètode de producció. Estic actuant per plantar una llavor en els negocis tradicionals, per donar-los una oportunitat de reconciliar-se amb la natura i començar a plantar els seus productes de manera regenerativa, perquès les generacions futures puguin prosperar en el nostre planeta.

• Quin seria el teu consell per a un o una jove que vol començar a actuar avui pel planeta?

Jo li recomanaria observar la natura com a font d’inspiració per poder entendre l’estructura social que es pot construir en qualsevol iniciativa d’impacte. Un o una emprenedora social necessita pro-activitat i observació atenta per prendre decisions correctes i ràpides. Entendre com funciona la natura contribueix a que un es torni més segur i convençut de com prendre les millors decisions per a les persones, el planeta i inclús els negocis.

•  Com veus el món el 2030 i la contribució de reNature?

La nostra missió és restaurar 1 milió d’hectàrees en tot el món utilitzant sistemes agroforestals. Un estudi realitzat recentment afirma que si plantem 1,2 bilions d’arbres aconseguirem revertit la nostra crisi climàtica. Per tant, aconseguir la nostra missió significa contribuir efectivament a revertir l’escenari actual. Crec que el 2030 tindrem empreses i indústries convençudes de l’impacte i potencial de l’agroforesteria, adoptant aquestes pràctiques per tot el món perquè es converteixi en el model principal de cultiu.

18/07/2019

3 Claus per entendre els ODS

Si has arribat fins aquí és molt probable que hagis sentit alguna cosa sobre els Objectius del Desenvolupament Sostenible, els ODS. Però… per què són tan importants i com es poden assolir?

• Clau #1: els ODS estan destinats a ser universals, el que significa que s’apliquen a tots els països i totes les persones

El 2015, en una cimera històrica de les Nacions Unides, tots els estats membres van adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible que conté els 17 ODS. En aquesta ocasió, la totalitat dels líders mundials reunits van estar d’acord en “com seria un futur millor i més sostenible per a tots i totes”. També van compartir la intenció de treballar junts per aconseguir-ho en els següents 15 anys. En aquest sentit, els ODS pretenen posar a tothom en la mateixa sintonia.

És important destacar que els ODS es refereixen no només a les nacions del món sinó també a cada un de nosaltres: individus, governs locals, grans i petites empreses, organitzacions socials, etc. Per a què els objectius s’aconsegueixin, és crucial que els agents de diferents escales treballin junts, unint forces en associacions.

• Clau # 2: Els ODS són un punt de partida, no un fi en sí mateixos

Establir una intenció clara i definir objectius, generalment són considerats passos indispensables per assolir-los. Tot i així, el valor dels ODS està en el seu assoliment real, que en aquest cas, significa aconseguir un futur més just i sostenible; per tant, no és suficient amb que fer que els ODS siguin famosos o simplement expressar un compromís.

Els objectius pretenen guiar un canvi transformador en les accions individuals, en les estratègies empresarials i en les polítiques governamentals a curt i llarg termini, tenint un impacte efectiu. Per assolir els ODS, la nostra forma de viure, consumir i produir haurà de canviar radicalment en els propers anys. I aquest és el nostre màxim repte.

• Clau # 3: Els ODS estan interrelacionats; és impossible assolir-ne un sense abordar com a mínim algun dels altres

Els ODS estan destinats a ser implementats junts; tenen molts enllaços entre sí i no poden abordar-se individualment. Encara que els objectius no s’enumeren en un ordre de prioritat, no és una coincidència que l’ODS1 sigui “Erradicar la pobresa”. No només aquest és un dels majors desafiaments globals, sinó que també és un requisit bàsic per aconseguir tots els altres objectius.

Investigadors i investigadores del Centre de Resiliència d’Estocolm, per exemple, van demostrar com l’erradicació de la pobresa requereix igualtat de gènere (ODS 5), feines decents (ODS 8) i reducció de les desigualtats (ODS 10). També van concloure que tots estan directa o indirectament relacionats amb els aliments sostenibles i saludables.

imatges: www.globalgoals.org/resources