Imaginant el futur: DIA 2 MAIA

En el segon dia del programa MAIA pels ODS hem començat caminant sota el sol de tardor pels espais naturals del Delta del Llobregat.

Visitant el Delta del Llobregat

El Delta de Llobregat està format per diverses llacunes, pinedes, dunes i platges, que aporten diversitat a un paisatge molt antròpic, ja que es troba en la confluència d’entorns urbans, agraris i industrials de gran magnitud com l’aeroport del Prat.

És la tercera Zona Humida més important de Catalunya, amb una gran diversitat d’espècies, i els seus espais naturals formen part de la Xarxa Natura 2000 com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), ja que és un punt estratègic per a les migracions de les aus. A la tardor, per tant, és especialment interessant visitar el Delta del Llobregat perquè hi podem trobar tant les espècies nidificants com les espècies que estan de pas cap a les àrees on passen l’hivern.

Durant el passeig pel Delta hem pogut observar diverses espècies d’ocells i hem aprofitat per tenir una experiència inmersiva a la natura mentre reflexionàvem sobre el futur individual i col·lectiu, imaginant diversos futurs possibles.

Biomimètica, Governança, Economia, Sostenibilitat, Ètica i Ecologia

Després, al llarg del dia, hem participat en xerrades i debats conduïts per diversos experts i expertes:

  • Francesco Sottile, cap d’investigació del Biomimetics Science Institute, amb el que hem descobert el potencial de la biomimètica per renaturalitzar la vida humana i inspirar-nos en els dissenys naturals per afrontar els reptes globals. En Francesco considera que la biomimètica és una estratègia clau per assolir els ODS, ja que és un camp multidisciplinar amb possibles aplicacions en enginyeria, energia, arquitectura, medicina, art, comunicació… La imitació de la natura ens pot ajudar a solucionar els reptes de la humanitat.
  • Iziar González, arquitecte i experta en governança ciutadana que ens ha parlat de com el paradigma de la governança està canviant per centrar-se en la cooperació que es concreta en models de co-producció de la ciutat. La Iziar considera que perquè hi hagi una governança real per part de la ciutadania es necessita responsabilitat per part de tota la col·lectivitat. Diu que hem de crear un sistema que permeti que tothom tingui dret a exercir la seva creativitat en un entorn relacional i tirar endavant projectes transdisciplinars que aportin mirades diverses i complementàries.
  • Humberto Llavador, professor d’economia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i a la Barcelona Graduate School of Economics (BarcelonaGSE), i investigador de l’Insitute of Political Economy and Governance (IPEG). L’Humberto ens ha parlat del paradigma normatiu necessari per poder establir un marc d’acció que ens ajudi a cooperar pel bé comú i a prendre mesures davant del canvi climàtic. Aquest paradigma es basa en tres preguntes bàsiques: Quin és l’objectiu? Quins criteris ètics prenem de referència? És factible i viable el que volem fer? Ha situat també el concepte de sostenibilitat com a sostenibilitat ecològica, econòmica i social que hauria de garantir el dret de qualsevol generació a tenir el mateix nivell de vida que qualsevol altre, anterior o posterior. Conclou que és possible mantenir un nivell de progres en el benestar humà, combatre el canvi climàtic i convergir cap a la igualtat en els nivells de vida entre diferent regions i que, en tot cas, els impediments per aconseguir-ho no són tècnics ni econòmics sinó polítics i ètics.
  • Joan Pino, catedràtic d’ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Ens ha parlat d’ecologia en un món canviant, situant-nos en els diferents aspectes on podem posar el focus davant del canvi: en els motors o causes del canvi, les eines per mesurar el canvi i les eines per poder-hi fer front. Des del CREAF impulsen la ciència ciutadana com una eina eficaç i valuosa de participació ciutadana, sensibilització i mesura dels canvis ambientals i biològics. En Joan Pino considera que s’ha de posar l’èmfasi en el territori metropolità, estudiant les conseqüències per a la biodiversitat de la crescuda exponencial de les ciutats i els conseqüents canvis en els ecosistemes.

A través d’un debat molt enriquidor sobre tots aquests temes i els ODS han sorgit quatre components essencials per poder tirar endavant accions efectives per un canvi de paradigma que ens ajudi a fer front a la crisi planetària: la cooperació, l’empatia, el realisme i l’acció!

Compártelo

¿Quieres comentar?