07/10/2019

Viatges insostenibles

El turisme pot tornar-se sostenible?

Sovint el turisme es descriu com una de les indústries més grans del món, que mou molts milions de llocs de feina, de diners i arriba a (quasi) tots els racons del planeta. Tot i així, enmig de la crisi climàtica i dels debats sobre el “sobreturisme o overtourism“, queda clar que, per contribuir a un futur sostenible, la forma en què viatgem s’ha de transformar.

Imatge: http://tourism4sdgs.org/

Per què viatgem?

En el seu llibre “Sapiens“, Yuval Harari ens recorda com alguns hàbits moderns generalment considerats “obvis” o “naturals” són, en realitat, l’oposat. Ell utilitza com a exemple el desig àmpliament popular de viatjar durant les vacances.

Harari relaciona la popularització del turisme amb els mites del consumisme modern. La idea subjacent és que anar a diferents llocs, provar diferents cuines i viure una àmplia gamma “d’experiències” és la manera d’aprofitar al màxim la nostra experiència humana. Viatjar s’ofereix aleshores com a un producte prometedor, capaç d’oferir una gran quantitat “d’experiència” en poc temps.

“La indústria del turisme no ven bitllets d’avió i habitacions d’hotel. Ven experiències. París no és una ciutat, ni Índia un país: les dues són experiències el consum de les quals se suposa que amplia els nostres horitzons, compleix amb el nostre potencial humà i ens fa més feliços”.

Contribuint a la consciència planetària

Encara que el seu impacte ambiental i social sigui innegable, vist positivament, el turisme ha tingut un paper important en la promoció de l’intercanvi intercultural. L’investigador Daniel Wahl, en una sèrie recent d’articles aclaridors sobre el turisme regeneratiu, ens recorda que el turisme també mereix una mica de crèdit:

“Va permetre a més persones conèixer, aprendre, admirar, apreciar, fer-se amics, enamorar-se dels que havien sigut estranys. Conèixer personalment a persones d’una altra cultura i lloc ha marcat la diferència en la nostra creixent consciència planetària. Va ajudar a molta gent a deixar de témer al que ve de fora de la seva cultura nativa.”

Wahl també qüestiona si el turisme podria convertir-se en un catalitzador per a un canvi positiu. Per a ell, la resposta és sí. Però primer s’ha de transformar profundament, passant d’una activitat actualment caracteritzada per la seva gegantesca petjada energètica, climàtica, hídrica, eco-social i econòmica a una que ajudi a crear nous destins i llocs pròspers.

Per què es va tornar insostenible?

Molts des destins turístics icònics del món enfronten les conseqüències d’una exploració irresponsable. Venècia, amb una població de 50.000 habitants, rep més de 30 milions de turistes a l’any, mentre que Amsterdam, amb menys d’un milió d’habitants, en rep 18 milions cada any. A Barcelona, una enquesta recent va assenyalar que el “turisme” és la principal preocupació de la població, deixant enrere temes com l’atur i la corrupció.

En aquestes ciutats, i en moltes altres, està augmentant el que s’anomena la “turismofòbia”, ja que l’impacte del turisme massiu a la vida quotidiana dels ciutadans comporta molts problemes, des de l’excés d’escombraries fins a la gentrificació. El pitjor és que aquesta saturació de visitants també pot contribuir a la pèrdua de costums i formes de vida locals, així cm la pèrdua d’hàbitats i ecosistemes.

Quan mirem les dades, també entenem que el turisme massiu no és necessàriament igual al turisme democràtic. En primer lloc, viatjar en avió segueix sent un luxe que la majoria de la gent no pot permetre’s. Encara que els seu impacte ambiental ens afecti a tots i totes, l’estimació és que entre el 80% i el 90% de la població mundial mai ha viatjat en avió. A més a més, els viatges estan distribuïts de manera desigual, amb el continent asiàtic representant el 60% de la població mundial, però només el 32% del total de quilòmetres recorreguts en avió, mentre que Estats Units, que representa només el 5% de la població mundial, és responsable del  (Font: Alternativas Economicas n.71).

Com podria ser sostenible?

Les alternatives per viatjar de manera més respectuosa amb les persones i el planeta sovint inclouen l’incentiu del turisme lent i local. Animar a les persones a visitar llocs més propers d’on viuen o visitar menys llocs diferents i passar més temps a cadascun d’ells sembla un bon començament. Com que viatjar és un desig altament aspiracional, és clau que la banalització dels viatges de llarga distància comenci a ser vista com a dolenta i “uncool”.

En els països desenvolupats, la vergonya per volar (flygskam en Suec) ja és una realitat, amb persones buscant els mitjans de transport menys contaminants davant de la creixent crisi ambiental. Un altre component clau és la legislació, que podria, per exemple, ajustar els preus del mercat posant fi a les exempcions i subsidis dels que les companyies aèries es beneficien o limitar la quantitat de vols curts (ja que aquests són comparativament els més contaminants).

El creixement dels viatges massius representa una amenaça real per als entorns naturals i culturals. Tot i així, paradoxalment, la indústria dels viatges depèn en gran mesura de la preservació d’aquests entorns. Per tant, la mateixa indústria turística hauria d’estar liderant una revolució sostenible en el sector, utilitzant el seu poder per protegir activament la diversitat biocultural, proporcionant beneficis tangibles per a les comunitats locals i adoptant pràctiques més respectuoses amb el medi ambient.

Per aconseguir els ODS hem de desafiar els vells costums, i això inclou la forma en què viatgem. També la idea predominant de què “lluny” i “exòtic” implica necessàriament una millor experiència i més enriquidora. Quan les persones descubreixen destins d’oci i contemplació més a prop de casa, tendeixen a reduir l’emissió de carboni dels seus viatges. Però el que és més important, comencen a conèixer i valorar la seva cultura i ecosistemes locals. Aquests és un pas molt important per començar a protegir-los.

 

[mailpoet_form id="2"]