19/11/2019

Cultures regeneratives per viure en harmonia amb la natura – Entrevista a Daniel C. Wahl

En el primer dia del programa MAIA ens ha visitat l’investigador Daniel Wahl (autor del llibre “Designing Regenerative Cultures”)  i hem tingut l’honor de fer-li una entrevista que ens ajuda a aprofundir en les seves teories i propostes per aconseguir conviure en harmonia amb la natura.

Contagia’t de les seves idees amb nosaltres per aconseguir un futur per la humanitat!

Què és una cultura regenerativa?

Una cultura regenerativa neix des de les condicions úniques del lloc i de la cultura local. Per això el llibre es diu “Cultures regeneratives”, és molt important el plural, perquè no és un colonialisme d’una idea de cultura que tothom ha de seguir de la mateixa manera. Sinó que la gent es reconnecta entre si, amb la seva història, amb el seu lloc, amb la unicitat de l’ecosistema on viuen i informats per aquesta història creen les condicions en les quals podran retornar als seus fills un lloc més ric, més viu, més bioproductiu, més abundant del que ells han rebut dels seus avantpassats.

Quins passos podem fer per aconseguir això?

Una cosa clau de la meva feina és convidar a la gent a donar més valor a les solucions i a les respostes i quedar-se més en les preguntes. Perquè en la història de la humanitat moltes vegades les solucions d’abans són problemes d’avui. El món canvia, i per poder seguir canviant necessitem fomentar la capacitat de la gent in situ de treballar entre ells per crear les condicions adequades per a la vida humana i de la natura que ens envolta.

Som natura i ens hem de fer preguntes tipus: ¿d’on ve la nostra energia? ¿D’on ve el nostre menjar? ¿Quina relació tenim amb l’ecosistema? ¿com ens hi podem relacionar de manera sanadora enlloc de malgastadora? Aquestes preguntes ja generen una cultura regenerativa. S’han de viure les preguntes juntes enlloc de pensar que una única solució val per a tots els llocs.

Ens proposes alguna acció concreta?

Crec que un punt de partida per començar el camí és a través del menjar: adonar-se d’on ve el nostre menjar i reforçar la feina fantàstica que fan els agricultors locals i ecològics. Així com donar valor als agricultors, perquè en la història de la humanitat els agricultors no només han estat productors de menjar sinó que han sigut guardians dels ecosistemes, si ho han fet bé. El sector primari és la base de la nostra economia.

Hem de tornar a una producció ecològica més localitzada i valorada. Aquest pas el podem fer amb l’aigua i l’energia. Hem de reparar el dany que hem creat amb la globalització econòmica i tornar a l’escala local i regional d’una manera que sanem els ecosistemes i les relacions socials. Les cultures regeneratives no només es refereixen a processos ecològics sinó també socials i econòmics; enfortint economies locals, implicant també un canvi de visió del món: reintegrar-nos com a natura en la natura i fer-nos una espècie sanadora.

Quins reptes educatius tenim?

Des de petits  ens ensenyen que la vida és una lluita pels recursos escassos on només pot guanyar el més fort. Però això és una mentida. La vida és un procés simbiòtic col·laboratiu en tota la història de l’evolució; hem de buscar els avantatges col·laboratius enlloc dels competitius. Aquesta és una de les claus de les cultures regeneratives.

També hem d’adonar-nos que som natura, ecosistemes errants; tenim un munt de cèl·lules no humanes dins nostre que mantenen la nostra salut. Aquesta idea que la vida és alguna cosa d’individus i espècies separades és errònia; la vida és un procés planetari que crea condicions adequades per a la vida. La manera de re-entrar en aquest procés conscientment és la base que s’ha d’ensenyar als nens i les nenes des de l’escola bressol.

Es realment possible aquesta utopia?

Jo crec que sí! Perquè d’alguna manera podríem redefinir la vida. La vida és una comunitat regenerativa. Només fa falta adonar-nos que formem part d’aquesta comunitat i fer servir el millor de la ciència i el millor de la saviesa ancestral i indígena de cada comunitat. En el procés de la revolució industrial hem anomenat primitives a aquestes cultures que van saber conviure amb la natura durant milers d’anys. Però aquestes cultures sabien com viure bé com a humans dins la natura.

Hem de mirar al futur i combinar aquesta saviesa amb el millor de la ciència, i així podrem crear abundància per a tots. Com deia Gandhi “A la terra hi ha prou béns per satisfer les necessitats de tots però no tants com per satisfer l’avarícia d’alguns”. Es tracta de crear cultures molt més equitatives; crec que és l’única manera de crear un futur humà digne. Sinó anem malament.

[mailpoet_form id="2"]