En l’últim dia del programa MAIA va florir la creativitat dels participants imaginant, dissenyant i planificant projectes d’acció a partir de tot el que s’ha après durant la primera setmana presencial del curs. La roda ja està rodant, ara només falta veure fins on ens portarà!
Vam tenir l’oportunitat de comptar amb l’Ana Villagordo, ambientòloga especialitzada en consultoria i direcció de projectes, per explorar estratègies creatives d’èxit que ens condueixin a projectes innovadors i potents per assolir els ODS.
A partir de la sessió de treball amb l’Ana Villagordo i les tècniques de design thinking vam establir els grups que seguiran treballant a partir d’ara en projectes d’acció i transformació social pels ODS ens els països dels participants al curs. Aquests projectes es desenvoluparan durant el mòdul 2 i el mòdul 3 del programa MAIA.
Va ser una jornada efervescent en la que la creativitat i les emocions van ser protagonistes.
Així doncs, amb molt d’entusiasme i il·lusió, tanquem la primera setmana presencial del programa MAIA per seguir treballant online durant els propers mesos.
“L’empatia és la clau per poder assolir els ODS” Ana Villagordo
[mailpoet_form id="2"]
Autor: Núria Gassó
23/11/2019
Economia circular i solidària: DIA 5 MAIA
En el cinquè dia del programa MAIA vam aprofundir en l’economia circular i solidària, descobrint també alguns projectes d’èxit.
Marta Escamilla (Gerent de la Divisió de Sostenibilitat Centro Tecnológico LEITAT) ens va parlar de l’Economia Circular com a concepte potent per assolir els ODS. Cada vegada més empreses i organitzacions que apliquen aquest nou model econòmic basat en 3 principis bàsics:
Preservar i regenerar els sistemes naturals
Dissenyar i produir sense residus ni contaminació, fomentant l’eficàcia del sistema i reduint la petjada ecològica
Mantenir els productes i materials en ús el màxim de temps possible, optimitzant l’ús dels recursos
L’economia circular és una alternativa al model lineal basat en extreure recursos naturals, produir, utilitzar i llençar. Promou la producció de béns i serveis de manera sostenible optimitzant l’ús de les matèries primeres i estalviant energia i temps de producció, així com minimitzant els residus i la contaminació. És una economia restaurativa i regenerativa per disseny i manté el màxim de temps els productes, components i materials en la seva major utilitat i valor.
Després vam conèixer un cas d’èxit de la mà d’Alba Cánovas d’Espigoladors. Són una organització sense ànim de lucre que lluita contra les pèrdues i el malbaratament alimentari i la exclusió social d’una manera transformadora, participativa, inclusiva i sostenible. Tenen un enfoc d’economia circular i les accions que impulsen s’alineen clarament amb alguns dels ODS.
Un altre cas d’èxit que vam conèixer és el Festival Esperanzah amb Oscar Rando, un dels seus fundadors. L’Òscar ens va explicar que Esperanzah! és un festival de música que té la intenció de generar i difondre la cultura, a través d’un espai de reflexió, un espai per la transformació social del món i un espai amb música i activitats per a totes les edats, gèneres i condicions. Però és molt més que un festival, és sobretot un projecte multiplicador que aglomera altres projectes de transformació social i economia solidària d’abast local i global.
També vam visitar altres projectes com els Esplais o centros socioeducativos que formen part de Fundesplai. Són centres que van ser creats fa uns 45 anys com escoles de valors i de ciutadania en el temps lliure que es regeixen pels següents principis educatius:
Educació integral
Educació per la Pau
Educació per la interculturalitat
Educació pel desenvolupament de la ciutadania global
Educació per la participació i la democràcia
Educació ambiental i per la sostenibilitat
Coeducació per la igualtat de gènere
Educació per la salut
Educació per la inclusió i la igualtat d’oportunitats
Educació intergeneracional i al llarg i ample de la vida
Finalment, també vam visitar Fablab tinkerers, un laboratori-taller de creació i fabricació digital que impulsa un projecte educativo basat en la formació i divulgació de les noves tecnologies per crear solucions innovatives a problemes locals. Es defineixen, per tant, com un projecte d’Innovació Social Digital i consideren que la base dels projectes d’aquest tipus no és la tecnologia sinó el projecte educatiu que els sustenten.
[mailpoet_form id="2"]
Autor: Núria Gassó
22/11/2019
Governança i Cultura Jove: DIA 4 MAIA
El quart dia del programa MAIA va estar ple d’emocions, reflexions i anàlisi sobre la governança i la gent jove.
Vam començar amb una dinàmica guiada per Alejandra Solla (Directora Executiva de la Liga Iberoamericana) en la que vam visualitzat moments d’aprenentatge importants a les nostres vides. L’Alejandra ens va parlar de la cooperació i de la importància de l’empatia com a base de tots els aprenentatges.
A continuació Francis Valverde (directora executiva en ACHNU) ens va parlar de la governança, els Drets Humans, els Drets dels Infants i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Vam poder debatre i contrastar opinions sobre els conflictes de convivència i les causes de vulneració dels Drets Humans.
” La participació sense presa de decisions no és participació”. Francis Valverde
També vam tenir el plaer de fer una sessió de treball amb Bruna Baffa, consultora especialitzada en cultura jove, que ens va fer una radiografia detallada dels hàbits, codis, inquietuds, desitjos i concepció del món de joves de tot el planeta, basant-se en estudis rigorosos de gran abast. La joventut d’ara no és com la joventut d’abans: viuen múltiples realitats a l’hora i són hiper cognitius, consumint i creuant informació a gran velocitat online i offline. La Bruna ens va ajudar a comprendre les noves generacions.
A la tarda vam visitar el centre de Barcelona amb l’empresa social Hidden City Tours, que fa visites turístiques alternatives a la ciutat amb guies que havien viscut al carrer, donant-los una oportunitat laboral i treballant per la reinserció social.
“La societat del segle XXI ja no és una societat disciplinària, sinó una societat d’èxit”. Byung-Chul Han
[mailpoet_form id="2"]
Autor: Núria Gassó
21/11/2019
La impredictibilitat del futur i l’educació transformadora: DIA 3 MAIA
El tercer dia del programa MAIA va ser un dia intens de treball, debat i reflexió conjunta.
Futures Literacy
En el workshop que vam fer sobre Futures Literacy amb Ramila Zadeh i Alexandre Fernandes, del Futures Literacy Lab de la UNESCO vam descobrir que la capacitat “d’utilitzar el futur” és una habilitat que pot adquirir-se i practicar-se. És una habilitat que permet a les persones entendre millor el rol que té el futur en el seu present.
Podem tenir més eines per al futur si considerem que: (1) El futur encara no existeix, només pot ser imaginat, (2) Els humans tenim la capacitat d’imaginar. Com a resultat d’aquestes dues premisses, els humans som capaços d’imaginar el futur de diferents maneres i estar més preparats per les adversitats. Imaginar diferents futurs possibles i tenir les eines per analitzar-los amb profunditat ens pot ajudar a prendre decisions per innovar en el present.
Educació transformadora pels ODS
Vam explorar les possibilitats de la innovació en educació amb Boris Mir, professor d’educació secundària expert en aprenentatge i en transformació educativa, començant amb un vídeo fòrum de la pel·lícula Most Likely to Succeed que pretén inspirar comunitats educatives per reimaginar el que alumnes i professors/es són capaços de fer i aconseguir un aprenentatge motivador que neix del propi alumne.
Després hem participat en el workshop dinamitzat per Boris Mir en el que hem anat desgranant com ha de ser aquesta educació transformadora per acompanyar els infants i joves aportant-los contextos motivacionals i inspiradors perquè puguin entrenar les seves habilitats cognitives, experimentals, creatives, socials i emocionals. Hem de preparar-los per a un futur incert de canvis radicals i ràpids difícils de preveure, però això passa per un canvi de rol dels professors i professores, que deixen de jutjar per comprendre i acompanyar, i dels mateixos alumnes, que agafen les regnes del seu autoaprenentatge.
“No siguis optimista is això et fa estar massa relaxat. No siguis pessimista si això et fa tirar la tovallola. Sigues activista, pregunta’t què puc fer per millorar el futur?” Kate Raworth
[mailpoet_form id="2"]
Autor: Núria Gassó
20/11/2019
Imaginant el futur: DIA 2 MAIA
En el segon dia del programa MAIA pels ODS hem començat caminant sota el sol de tardor pels espais naturals del Delta del Llobregat.
Visitant el Delta del Llobregat
El Delta de Llobregat està format per diverses llacunes, pinedes, dunes i platges, que aporten diversitat a un paisatge molt antròpic, ja que es troba en la confluència d’entorns urbans, agraris i industrials de gran magnitud com l’aeroport del Prat.
És la tercera Zona Humida més important de Catalunya, amb una gran diversitat d’espècies, i els seus espais naturals formen part de la Xarxa Natura 2000 com a Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), ja que és un punt estratègic per a les migracions de les aus. A la tardor, per tant, és especialment interessant visitar el Delta del Llobregat perquè hi podem trobar tant les espècies nidificants com les espècies que estan de pas cap a les àrees on passen l’hivern.
Durant el passeig pel Delta hem pogut observar diverses espècies d’ocells i hem aprofitat per tenir una experiència inmersiva a la natura mentre reflexionàvem sobre el futur individual i col·lectiu, imaginant diversos futurs possibles.
Biomimètica, Governança, Economia, Sostenibilitat, Ètica i Ecologia
Després, al llarg del dia, hem participat en xerrades i debats conduïts per diversos experts i expertes:
Francesco Sottile, cap d’investigació del Biomimetics Science Institute, amb el que hem descobert el potencial de la biomimètica per renaturalitzar la vida humana i inspirar-nos en els dissenys naturals per afrontar els reptes globals. En Francesco considera que la biomimètica és una estratègia clau per assolir els ODS, ja que és un camp multidisciplinar amb possibles aplicacions en enginyeria, energia, arquitectura, medicina, art, comunicació… La imitació de la natura ens pot ajudar a solucionar els reptes de la humanitat.
Iziar González, arquitecte i experta en governança ciutadana que ens ha parlat de com el paradigma de la governança està canviant per centrar-se en la cooperació que es concreta en models de co-producció de la ciutat. La Iziar considera que perquè hi hagi una governança real per part de la ciutadania es necessita responsabilitat per part de tota la col·lectivitat. Diu que hem de crear un sistema que permeti que tothom tingui dret a exercir la seva creativitat en un entorn relacional i tirar endavant projectes transdisciplinars que aportin mirades diverses i complementàries.
Humberto Llavador, professor d’economia a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i a la Barcelona Graduate School of Economics (BarcelonaGSE), i investigador de l’Insitute of Political Economy and Governance (IPEG). L’Humberto ens ha parlat del paradigma normatiu necessari per poder establir un marc d’acció que ens ajudi a cooperar pel bé comú i a prendre mesures davant del canvi climàtic. Aquest paradigma es basa en tres preguntes bàsiques: Quin és l’objectiu? Quins criteris ètics prenem de referència? És factible i viable el que volem fer? Ha situat també el concepte de sostenibilitat com a sostenibilitat ecològica, econòmica i social que hauria de garantir el dret de qualsevol generació a tenir el mateix nivell de vida que qualsevol altre, anterior o posterior. Conclou que és possible mantenir un nivell de progres en el benestar humà, combatre el canvi climàtic i convergir cap a la igualtat en els nivells de vida entre diferent regions i que, en tot cas, els impediments per aconseguir-ho no són tècnics ni econòmics sinó polítics i ètics.
Joan Pino, catedràtic d’ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF). Ens ha parlat d’ecologia en un món canviant, situant-nos en els diferents aspectes on podem posar el focus davant del canvi: en els motors o causes del canvi, les eines per mesurar el canvi i les eines per poder-hi fer front. Des del CREAF impulsen la ciència ciutadana com una eina eficaç i valuosa de participació ciutadana, sensibilització i mesura dels canvis ambientals i biològics. En Joan Pino considera que s’ha de posar l’èmfasi en el territori metropolità, estudiant les conseqüències per a la biodiversitat de la crescuda exponencial de les ciutats i els conseqüents canvis en els ecosistemes.
A través d’un debat molt enriquidor sobre tots aquests temes i els ODS han sorgit quatre components essencials per poder tirar endavant accions efectives per un canvi de paradigma que ens ajudi a fer front a la crisi planetària: la cooperació, l’empatia, el realisme i l’acció!
[mailpoet_form id="2"]
Autor: Núria Gassó
19/11/2019
Cultures regeneratives per viure en harmonia amb la natura – Entrevista a Daniel C. Wahl
En el primer dia del programa MAIA ens ha visitat l’investigador Daniel Wahl (autor del llibre “Designing Regenerative Cultures”) i hem tingut l’honor de fer-li una entrevista que ens ajuda a aprofundir en les seves teories i propostes per aconseguir conviure en harmonia amb la natura.
Contagia’t de les seves idees amb nosaltres per aconseguir un futur per la humanitat!
Què és una cultura regenerativa?
Una cultura regenerativa neix des de les condicions úniques del lloc i de la cultura local. Per això el llibre es diu “Cultures regeneratives”, és molt important el plural, perquè no és un colonialisme d’una idea de cultura que tothom ha de seguir de la mateixa manera. Sinó que la gent es reconnecta entre si, amb la seva història, amb el seu lloc, amb la unicitat de l’ecosistema on viuen i informats per aquesta història creen les condicions en les quals podran retornar als seus fills un lloc més ric, més viu, més bioproductiu, més abundant del que ells han rebut dels seus avantpassats.
Quins passos podem fer per aconseguir això?
Una cosa clau de la meva feina és convidar a la gent a donar més valor a les solucions i a les respostes i quedar-se més en les preguntes. Perquè en la història de la humanitat moltes vegades les solucions d’abans són problemes d’avui. El món canvia, i per poder seguir canviant necessitem fomentar la capacitat de la gent in situ de treballar entre ells per crear les condicions adequades per a la vida humana i de la natura que ens envolta.
Som natura i ens hem de fer preguntes tipus: ¿d’on ve la nostra energia? ¿D’on ve el nostre menjar? ¿Quina relació tenim amb l’ecosistema? ¿com ens hi podem relacionar de manera sanadora enlloc de malgastadora? Aquestes preguntes ja generen una cultura regenerativa. S’han de viure les preguntes juntes enlloc de pensar que una única solució val per a tots els llocs.
Ens proposes alguna acció concreta?
Crec que un punt de partida per començar el camí és a través del menjar: adonar-se d’on ve el nostre menjar i reforçar la feina fantàstica que fan els agricultors locals i ecològics. Així com donar valor als agricultors, perquè en la història de la humanitat els agricultors no només han estat productors de menjar sinó que han sigut guardians dels ecosistemes, si ho han fet bé. El sector primari és la base de la nostra economia.
Hem de tornar a una producció ecològica més localitzada i valorada. Aquest pas el podem fer amb l’aigua i l’energia. Hem de reparar el dany que hem creat amb la globalització econòmica i tornar a l’escala local i regional d’una manera que sanem els ecosistemes i les relacions socials. Les cultures regeneratives no només es refereixen a processos ecològics sinó també socials i econòmics; enfortint economies locals, implicant també un canvi de visió del món: reintegrar-nos com a natura en la natura i fer-nos una espècie sanadora.
Quins reptes educatius tenim?
Des de petits ens ensenyen que la vida és una lluita pels recursos escassos on només pot guanyar el més fort. Però això és una mentida. La vida és un procés simbiòtic col·laboratiu en tota la història de l’evolució; hem de buscar els avantatges col·laboratius enlloc dels competitius. Aquesta és una de les claus de les cultures regeneratives.
També hem d’adonar-nos que som natura, ecosistemes errants; tenim un munt de cèl·lules no humanes dins nostre que mantenen la nostra salut. Aquesta idea que la vida és alguna cosa d’individus i espècies separades és errònia; la vida és un procés planetari que crea condicions adequades per a la vida. La manera de re-entrar en aquest procés conscientment és la base que s’ha d’ensenyar als nens i les nenes des de l’escola bressol.
Es realment possible aquesta utopia?
Jo crec que sí! Perquè d’alguna manera podríem redefinir la vida. La vida és una comunitat regenerativa. Només fa falta adonar-nos que formem part d’aquesta comunitat i fer servir el millor de la ciència i el millor de la saviesa ancestral i indígena de cada comunitat. En el procés de la revolució industrial hem anomenat primitives a aquestes cultures que van saber conviure amb la natura durant milers d’anys. Però aquestes cultures sabien com viure bé com a humans dins la natura.
Hem de mirar al futur i combinar aquesta saviesa amb el millor de la ciència, i així podrem crear abundància per a tots. Com deia Gandhi “A la terra hi ha prou béns per satisfer les necessitats de tots però no tants com per satisfer l’avarícia d’alguns”. Es tracta de crear cultures molt més equitatives; crec que és l’única manera de crear un futur humà digne. Sinó anem malament.
[mailpoet_form id="2"]
Autor: Núria Gassó
19/11/2019
De l’Antropocè a la regeneració : 1er dia del MAIA
Les 24 persones participants, provinents de 10 països diferents, ens vam trobar ahir 18 de novembre a Centre Esplai per començar a treballar pels ODS (Objectius del Desenvolupament Sostenible).
José Luis Vicente ens va parlar de la Era de l’Antropocè i de l’exposició “Després de la fi del Món” del CCCB, amb la que s’il·lustren a través de l’art els 4 pilars necessaris per imaginar el camí cap al Món després de la fi del Món:
Dir la veritat: hem de dir la veritat sobre el moment de crisi en el que ens trobem.
La mutació: estem al llindar d’una nova era geològica; l’Antropocè.
¿Quin és el pla? ¿quins compromisos i accions ens ajuden a fer el canvi? Hem d’apel·lar a la creativitat i imaginar diferents futurs i maneres de viure. És un repte polític, cultural, econòmic, social i tecnològic, però sobretot creatiu.
Adaptació i reparació: estem en un planeta ferit però podem intentar curar-lo.
Daniel C. Wahl ens va explicar que totes i tots som ecosistemes i hem de crear cultures que expressin que formem part de la natura, que som natura. Va fer un recorregut històric de la relació de la humanitat amb la natura i ens va parlar de les cultures regeneratives, que naixen a partir de les cultures locals i de las seva reconnexió amb l’ecosistema on viuen. També ens va explicar el procés de creació dels ODS i com podem començar a fer accions per aconseguir que els ODS es facin realitat.
Per la tarda el mateix Daniel C. Wahl va ser el dinamitzador d’un workshop molt interessant anomenat “Los multiplicadores de los ODS“, durant el qual vam començar a treballar per grups i a despertar la creativitat i el debat per crear projectes locals relacionats amb els ODS.
Va ser un dia molt inspirador en què ens vam quedar molt impactats i impactades per l’emergència climàtica i els seus reptes, peo també ens vam inspirar amb les alternatives i el poder dels ODS!
[mailpoet_form id="2"]
Autor: Núria Gassó
27/08/2019
La moda i els ODS
Fes un cop d’ull al que portes posat en aquest moment. ¿On es va fabricar i qui ho va fer? ¿De quin material està fet?¿Què passarà després de què ja no ho vulguis fer servir?
La manera en què produïm i consumim roba ha canviat radicalment en els últims anys. Comprem una mitjana d’un 60% més roba que el 2000, però mantenim cada article només la meitat del temps al nostre armari. Això fa que la indústria de la moda sigui actualment responsable de quasi el 10% del total d’emissions globals de carboni i del 20% de la contaminació d’aigües residuals industrials.
A més a més del seu impacte ambiental, la indústria de la moda també té un impacte social considerables. Tres quarts dels seus 60 milions de treballadors són dones, moltes de les quals tenen salaris molt baixos i condicions de feina molt precàries. Tot i així, degut a la seva mida i abast global, molta gent pensa que la moda pot transformar-se i convertir-se en una força positiva. I inclús contribuir a l’assoliment dels ODS.
És el cas de la iniciativa global Fashion Revolution, que comparteixen dades i xifres impressionants sobre l’impacte actual de la indústria de la moda, o la campanya Roba Neta que treballa per millorar les condicions laborals i donar suport a l’apoderament de les treballadores de la confecció en la indústria tèxtil i esportiva. Des de Roba Neta s’ha elaborat una Guia per a vestir sense treball esclau amb molta informació sobre les marques de moda més rellevants i amb idees de compra alternativa.
Fa unes setmanes, Fashion Revolution va publicar una dada impactant: “Aquest estiu s’espera que els britànics comprin 50 milions de roba d’estiu que només faran servir una vegada“.
Això no ens pot deixar indiferents, no?
Indubtablement, la forma en què es produeix la roba necessita canvis socials i ambientals profunds. Aquests canvis inclouen mesures en les condicions de feina i remuneració, reducció de la producció de residus, de contaminació de l’aigua i d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, etc.
Podem i tenim el deure de pressionar a les marques perquè facin aquests canvies. Tot i així, també hem de canviar urgentment la nostra manera de consumir roba.
Per a moltes persones, comprar roba nova s’ha convertit en una distracció, un hàbit o inclús una compulsió. En aquests casos, un temps per fer “detox” pot ser una bona estratègia de recuperar el control i el sentit comú en els hàbits de consum, apagar el “pilot automàtic” i deixar de comprar sense pensar. Passar una temporada sense comprar roba i accessoris nous és un desafiament que últimament ha anat creixen en popularitat a les xarxes socials. Per a la campanya Slow Fashion Season, per exemple, més de 10 mil persones van passar 3 mesos sense comprar roba nova.
Tu i els teus amics i amigues podeu idear el vostre propi conjunt de regles per a un #nobuychallenge: ¿Quant de temps durarà? ¿Es pot comprar roba xula de segona mà? ¿Pots comprar regals de segona mà? ¿Pots donar, vendre o intercanviar la teva roba vella perquè algú altre la pugui fer servir?
L’objectiu final és seguir les normes i demostrar que pots viure amb el que ja tens o trobar alternatives com intercanviar coses amb els teus amics o transformar la roba vella en accessoris. ¡Uneix-te al desafiament!
El Delta de Llobregat
